Sílvia Carbonell Basté
Cosint i descosint la història
¿Algú es podria imaginar avui en dia anar vestit amb una faldilla de 142 cm d’ample, sostinguda per panniers, el cos engabiat dins d’una pitrera rígida, tot fet amb un teixit de seda i fils metàl·lics tan luxós i delicat que no es pot posar a la rentadora? Això sí, el conjunt sens dubte reflectia la riquesa i la posició social de qui el portava. De la normativitat a l’extravagància, de l’elegància a la funcionalitat, de la complexitat a la senzillesa, de la riquesa a la pobresa, els teixits i la indumentària han estat al llarg del temps un marcador d’estatus social, una manera d’expressar-se, de mostrar-se o fins i tot de revoltar-se.
Les col·leccions tèxtils i d’indumentària dels museus juguen un paper fonamental en la preservació de la història, la cultura i la creativitat humanes. Els teixits i els vestits han estat més que simples cobertures del cos; han reflectit identitats, classes socials, creences i tendències estètiques. És per això que la seva conservació, estudi i exhibició són d’una importància cabdal per a la comprensió del passat i la formació de la personalitat cultural contemporània.
