A l'abordatge dels pirates! - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Xavi Barroso

A l’abordatge dels pirates!

Wikimedia Commons

L’ARMA MÉS POTENT DELS PIRATES no era el sabre, l’espingarda o el canó, sinó la llegenda. Per entendre aquesta afirmació, primer hem de definir l’eficiència en l’art de la pirateria. L’eficiència en aquest camp consisteix en l’abordatge d’un vaixell o l’atac d’un port executat de la manera més ràpida possible, amb menys resistència per part de les víctimes i menys baixes a les files dels atacants i, és clar, amb la rapinya d’un botí generós. La por i la suggestió, doncs, fomentades tant pels mites que romantitzaven la figura dels filibusters com pels relats que els convertien en criminals menyspreables, eren molt efectives per als seus propòsits, i tenien una funció concreta en el seu moment històric. 

Fixem-nos en la figura d’Edward Teach (1680-1718) —o Thatch, o Drummond—, conegut pel sobrenom de Barbanegra. Va fer de les seves als anys deu del segle xviii arreu de les costes americanes, i se’l dibuixa com un pirata foll i cruel que matava els mariners i la població portuària sense pietat, però sovint, també, els membres de la seva tripulació, simplement perquè s’avorria. Alt i fort, tenia una barba negra i frondosa que decorava amb llaços foscos per espessir-la; adornava la seva jaqueta amb objectes macabres i es col·locava llumins llargs al cabell per tal d’atacar els vaixells enemics envoltat d’una bona fumera. La seva fila era un cop d’efecte que impressionava i acovardia els adversaris durant l’abordatge i facilitava, així, la feina dels seus homes. La seva biografia ens arriba mitjançant cròniques de testimonis de veracitat qüestionable o llibres com la Història general dels pirates (1724), l’autoria del qual també és una llegenda: signat per un tal capità Charles Johnson, alguns el consideren el pseudònim de l’escriptor Daniel Defoe, d’altres de l’editor Nathaniel Mist. Sigui com sigui, eren publicacions que volien arribar al públic a través de l’exageració i el folklore, i no del rigor històric. Si Barbanegra va ser un pirata atroç i sanguinari o un oportunista, no ho sabem del cert, perquè manquen dades reals sobre el nombre d’assassinats que va cometre o sobre la veracitat de moltes de les anècdotes que se li atribueixen. Trobem diverses versions sobre la seva captura i mort —hauria estat decapitat— i sobre el destí del seu crani, i fins i tot se li imputen crims perpetrats després de passar a millor vida.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!