A l'ombra de Chanel: dones sense patrons - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Sílvia Rosés Castellsaguer

A l’ombra de Chanel: dones sense patrons

© Justin Alexander Bartels / @bartelsphoto

COCO CHANEL VA SER LA INVENTORA no només de la moda moderna, sinó també de la dona moderna. Aquesta afirmació la podem trobar de manera recurrent en articles periodístics i tertúlies sobre moda. És a dir, que aquesta fita tan colossal la va fer ella tota soleta, i sense l’ajut de ningú, per generació espontània. Però ¿en què consisteix aquest repte d’inventar la moda moderna? Dit així, semblaria el resultat d’un procés de laboratori en el qual un dia concret exclames «Eureka!» quan decideixes escurçar una faldilla o posar muscleres a les espatlles. ¿I la dona moderna? ¿Què vol dir, aquesta idea? ¿Que també és «inventable»? A més, de l’afirmació també es desprèn que, si Chanel no hagués existit, les dones actuals potser encara vestiríem polissons i estaríem regides per una mentalitat decimonònica perquè, pobres de nosaltres, encara no ens hauria «inventat» ningú. Si el món de la ciència, especialment per obra de Pasteur a mitjans del segle XIX, ja va refutar la teoria de la generació espontània, en aquest cas també hem de considerar la possibilitat que hi hagi més agents implicats en l’origen de les tendències de la moda en general —i de la dels anys vint en concret— i que probablement haguem de retrocedir temporalment per trobar-ne els orígens i ampliar la mirada per comprendre’n els factors.

Prèviament, però, a aquesta cerca en el temps, és important constatar que la indumentària, malgrat que sovint ha estat considerada una matèria superficial i prescindible, és un fenomen determinant i irrenunciable en l’àmbit relacional de les persones i en la configuració de les societats. I lluny de ser el resultat d’una mera elecció (o «invenció», com pressuposava la frase inicial) individual i aparentment lliure, la roba que portem i la deriva de les tendències que s’imposen estan fortament determinades per un complex entramat de condicionants, que es conjuguen en cada moment i que modelen el nostre gust, com són l’economia, els mercats, la política, les relacions de gènere, els sistemes de poder o l’estratificació social, entre molts altres. És per això que, en primer lloc, cal comprendre la moda com un mirall perfecte de la història, a través del qual podem llegir i entendre el món. Però la moda no només dona visibilitat al món, sinó que també ha sigut determinant en la seva construcció, i és una potent arma que, a vegades, s’ha erigit com a ferma aliada del sistema però que, en altres moments, ha operat des de la dissidència i n’ha fet trontollar els fonaments més arrelats. Un fet que es fa palès en un moment especialment convuls per a la moda i per al món occidental com va ser el primer quart del segle XX.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Feliços vint".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!