Balenciaga, la modernitat barroca - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Sílvia Rosés Castellsaguer

Balenciaga, la modernitat barroca

Boris Lipnitzki / Roger Viollet / Getty Images

CRISTÓBAL BALENCIAGA, sens dubte, és un dels grans noms de la moda del segle xx, unànimement respectat pels seus coetanis i valorat —per no dir venerat— per les generacions posteriors. No hi ha peròs a l’hora de reconèixer el seu alt nivell tècnic i les seves aportacions creatives, i no seré jo la que, a hores d’ara, posi en dubte un fet tan irrefutable. Però el que sí que és cert és que la tendència mitòmana que caracteritza la nostra societat, unida al fet que la moda com a objecte d’estudi és un vessant de la història relativament nou, amb força camps encara per investigar, sovint fa que caiguem en l’error de sobredimensionar certes figures o intentar explicar-les des de la seva individualitat, deslligades del context. La moda, com qualsevol disciplina creativa, no respon a mers gustos personals de l’artista o a decisions estrictament individuals, sinó que és filla del seu temps. És a dir, reflecteix i participa de la realitat cultural, dels fets polítics, dels estereotips de gènere, de les fluctuacions econòmiques, de les lluites socials, de les concepcions morals… D’entrada, doncs, hem de recordar que Cristóbal Balenciaga no és un bolet nascut del no-res. A continuació mirarem d’atansar-nos al seu ecosistema, per comprendre amb més profunditat les seves aportacions i la seva essència creativa.

La casa principal de Cristóbal Balenciaga era a París, concretament a l’avinguda George V número 10, on va romandre des del 1937 fins al seu tancament el 1968. Però certament seria un error comprendre la seva obra prenent com a únic punt de referència aquest exclusiu carrer de la capital francesa, ja que l’essència dels seus dissenys i el tret diferencial de les seves aportacions respecte dels altres creadors d’alta costura s’han de buscar precisament en els seus orígens. En primer lloc, perquè la seva infantesa en el si d’una família de classe treballadora d’un poblet del País Basc, Getaria, on va viure amb dificultat la seva condició d’orfe de pare i la seva homosexualitat, d’alguna manera devia contribuir a forjar el seu caràcter eixut, auster, contingut i introspectiu, que va determinar tant la seva manera de ser com les se- ves creacions. I, en segon lloc, perquè l’ofec cultural i intel·lectual, així com la repressió moral i la manca de llibertat del règim franquista, sense cap mena de dubte van deixar una empremta en el seu ADN creatiu que els seus coetanis francesos no tenien.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!