Belle de jour: Buñuel contra la tisora - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Àlex Gutiérrez

Belle de jour: Buñuel contra la tisora

Jean-Pierre Bonnotte / Gamma-Rapho via Getty Images

«Tant me fa que sigui qui sigui. Que siguis tu, que sigui ma mare. Em cago en tu, em cago en ma mare, em cago en qui faci falta. Això són coses que no se’m poden fer a mi. Això són coses que no es poden fer a un surrealista. I si el que jo volia era ferir, precisament, ferir i molestar, i trepitjar els sentiments del públic, ningú té dret a interposar-se entre el públic i jo.» Luis Buñuel surt de la projecció del seu film Nazarín (1958) emprenyat com una mona perquè li han tallat algunes escenes. Agafa un amic a part i li etziba aquesta filípica, segons relatarà anys després Max Aub en el seu llibre de converses amb (i sobre) Buñuel. És tan sols una de les múltiples anècdotes que hi ha sobre els avatars del director aragonès amb la censura. I aleshores encara faltaven nou anys perquè filmés la seva pel·lícula més escandalosa: Belle de jour, la història d’una dona burgesa que es prostitueix de dia mentre dona corda a una sèrie de fantasies sexuals en unes escenes que, a mesura que avança el metratge, costa més de dir si tenen lloc en la psique de la protagonista, en la realitat… o en la mirada de l’espectador.

¿Què hi ha a la caixa del senyor coreà, que quan en mostra l’interior repugna a tothom? Aquesta era la pregunta que més vegades li van fer a Buñuel sobre la pel·lícula. La càmera no ho revela mai, així que ell responia, beatífic: «Jo no ho sé. Hi ha el que vostè vulgui.»

Buñuel coneixia bé els ambients de la prostitució. Una meretriu va ser qui es va endur la seva virginitat, i alguna moneda, segons relataria ell mateix a Mi último suspiro (1982), les memòries dictades al llarg de divuit anys al seu guionista de capçalera, Jean-Claude Carrière. El director ho descriu com un ritu iniciàtic cultural i generacional, tot suggerint que des d’aleshores li va interessar més la pulsió eròtica que no l’amorosa: «Els amors romàntics van durar fins a la meva iniciació sexual —que es va realitzar amb tota normalitat en un bordell de Saragossa— i van deixar pas als desitjos sexuals habituals.» Al llarg del seu relat vital, s’acumulen escenes en bordells i trobades transaccionals. «Des dels catorze anys fins a aquests últims temps, el desig sexual no m’ha abandonat mai», escriu quan passa comptes amb la seva vida i amb «un desig poderós quotidià, més exigent fins i tot que la fam, sovint més difícil de saciar». En una ocasió, intenta participar en una orgia organitzada per Charles Chaplin com a obsequi a Buñuel i dos espanyols més. «Van arribar tres noies precioses, de Pasadena, però de seguida van començar a barallar-se perquè les tres volien Chaplin, fins que, al final, van marxar», es lamentaria.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca