Benvinguts al segle XVIII: llums i ombres de les comunitats amish - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Toni Soler

Benvinguts al segle XVIII: llums i ombres de les comunitats amish

Carol M. Highsmith / Library of Congress

A LA TARDOR DEL 2006 un horrible assassinat múltiple va commoure la societat nord-americana, tot i que potser és la més avesada d’Occident als crims indiscriminats. Un camioner de trenta-dos anys, Charles Carl Roberts, va matar a trets cinc nenes d’entre sis i tretze anys, i en va ferir vuit més, a l’estat de Pensilvània. Després, rodejat per la policia, es va suïcidar. Estava casat, però tenia un historial secret d’abusos a menors. En una carta a la seva muller, va confessar que estava «enfadat amb Déu» per la mort d’una filla del matrimoni que havia nascut prematurament. 

La commoció va ser més aguda perquè les víctimes formaven part d’una de les comunitats amish de Pensilvània. Els amish són comunitats hermètiques, ancorades en el passat, però, a diferència del que comunament entenem com a «secta», no desperten animadversió entre els seus veïns, perquè no causen problemes, tenen fama de modestos i pacífics, entregats a la religió. En certa manera, el seu capteniment suscita certa admiració en una part de la societat dels Estats Units, atrapada entre la religiositat i l’ús de les armes, entre el consumisme febril i la nostàlgia dels pioners. 

Els amish, fins i tot els pares de les nenes mortes, van reaccionar a la tragèdia amb un dol sense escarafalls, amb pena i pregàries per l’ànima de les víctimes… i també la del seu executor. Ells no poden «enfadar-se amb Déu». No creuen en la violència i no accepten cap justícia que no sigui la divina. El mateix dia del tiroteig, membres de la comunitat amish van anar a consolar la vídua i els pares de l’assassí, en un gest que va ser motiu de controvèrsia. 

L’única concessió que els amish van fer per trencar el seu estricte cordó sanitari amb la societat exterior va ser acceptar la creació d’un fons per recaptar diners per a les famílies de les víctimes, especialment de les supervivents, que no tenien cap mena de cobertura mèdica, com és preceptiu. Aquest fons va recollir més de quatre milions de dòlars.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!