Teresa Navas Ferrer
Cartografia il·lustrada
«…una bona carta és una cosa meravellosa, el món pot ser mirat com vist des d’un altre món, gràcies a l’art del dibuix.»
Amb aquesta admiració per l’art de construir mapes s’expressava l’artista holandès Samuel Dirksz van Hoogstraten en el seu tractat de pintura del 1678, posant l’accent en el treball pacient de gestos tècnics, de convencions gràfiques i d’artificis visuals que es fan necessaris per representar el globus, o una part del globus, sobre una superfície plana; dit d’una altra manera, per poder crear un artefacte visual a partir d’una projecció cartogràfica de la terra que depèn d’operacions matemàtiques i de sabers geogràfics però que, al mateix temps, ha estructurat la nostra visió i ha posat els fonaments de la concepció occidental del món.
Aquesta definició tan transcendent, si es vol, de la disciplina de la cartografia conjuga molt bé amb els designis del Segle de les Llums quan proclama una cultura de valors universals i d’amplitud d’esperit. El mateix esperit que, en paraules de Norbert Bilbeny, comparteixen en aquell moment el filòsof i el geògraf: saber pensar i conèixer el món. Entendre i controlar el món concret i tangible exigeix una tasca gairebé demiúrgica de confegir una imatge de la terra que respongui a les aspiracions de conquesta territorial que ambicionava el Renaixement europeu. I els mapes, des de mitjans del segle XVI, són els vehicles imprescindibles en la cursa per la colonització de nous llocs i l’obtenció de riqueses i recursos. Holandesos i alemanys excel·leixen en l’elaboració i difusió d’atles on es recullen mapamundis i altres tipus de cartes, però, de manera anàloga, tota aquesta producció cartogràfica també es fa present en un àmbit ben específic, el de la pintura de retrat, com una iconografia commemorativa de la saviesa i del poder.
