Rossend Arqués

Els mapes de l’infern

Bibliothèque nationale de France / Wikimedia Commons

¿Existeix l’infern? ¿Per on s’hi entra? ¿Com és? ¿Quines dimensions té? Són preguntes ben estranyes avui dia, en què s’ha deixat enrere tota noció absoluta de paradís o d’infern: l’infern és només una metàfora gastada i el paradís un lloc artificial de vacances. L’infern ha deixat de ser aquell espectacle de representacions escruixidores en forma de diagrames. I ja no l’ubiquem, com era habitual, sota terra sinó en un no-lloc imprecís.

Després de l’hades homèric, al qual Ulisses no davalla, de l’inframon romà, del qual Virgili ens descriu rius, barquers i damnats (al llibre VI de l’Eneida), i de les nombroses narracions medievals (com ara La visió de Tundal o La llegenda del purgatori de sant Patrici) sobre la boirosa terra de la pena i el dolor, plena de foc, fum, pudor, fam, set i serps, on els diables no paren de burxar els condemnats (vegeu les Penes de l’infern de Pere Damià), amb Dante l’infern es torna geomètric i precís. Les tradicions clàssica, bíblica i medieval sobre el més enllà prenen una forma més ordenada i calculada.

Dante en persona travessa l’infern, el purgatori i el paradís per alliberar-se de la culpa i, a la tornada, narrar a la humanitat el camí de la salvació. L’infern, situat sota Jerusalem, és un con immens creat arran de la caiguda de Llucifer, encastat des d’aleshores al centre de la Terra com una figura de glaç. El purgatori és una muntanya aïllada al bell mig de l’oceà que cobreix l’hemisferi austral formada per les terres que es van retirar amb la caiguda del diable. Al cim de la muntanya hi ha el paradís terrenal, a partir del qual es despleguen els set cels del paradís. La disposició és estricta i les mesures temporals i espacials exactes, per bé que no sempre transparents i immediatament comprensibles. L’exactitud de l’ordre moral i físic d’aquell món, del qual Dante tenia una clara visió (vegeu el cant XI de l’Infern), obeeix a la ferma voluntat del poeta de fer-nos veure el seu viatge pel meés enllà talment com si l’hagués dut a terme. D’aquí que els primers il·lustradors de la Comèdia recollissin de seguida el repte de visualitzar el viatge al més enllà.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Atzar".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca