Caurà foc del cel - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Míriam Cano

Caurà foc del cel

The Cleveland Museum of Art

I quan s’hauran complert mil anys, Satanàs serà alliberat de la seva presó

(Apocalipsi 20,7)

D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare

(Mateu 24,36)

LA NIT DE CAP D’ANY DEL 999
Explica la llegenda que la mitjanit del 31 de desembre de l’any 999, després de dir la missa, el papa Silvestre II, dempeus a l’altar major de la basílica de Sant Pere, es va quedar en silenci davant una multitud agenollada. Tothom estava tan callat que només se sentia el tic-tac del gran rellotge. De cop i volta, les busques es van aturar i van començar a sonar les dotze campanades. Després de la darrera, va haver-hi encara un minut de silenci i, encabat, el papa va alçar els braços sobre els creients i els va beneir amb un gran somriure. Els feligresos, recuperats del terror, van començar a plorar, a abraçar-se i a cantar el Te Deum laudamus. Havien escapat de l’apocalipsi.

En aquesta, com en moltes altres descripcions de la por mil·lenarista a l’apocalipsi, hi ha, per dir-ho així, més pa que formatge. Des del romanticisme fins a divulgadors de la parapsicologia com Charles Berlitz —responsable, també en part, de la llegenda del Triangle de les Bermudes—, s’ha afirmat que els últims mesos de l’any 999 els rics van perdonar els seus deutes, els monjos van deixar d’escriure còdexs i que països sencers, com Islàndia, es van convertir al cristianisme davant la imminent arribada de la fi del món. És molt atractiu imaginar-se els ciutadans de l’any mil entregats a la penitència o a la perdició, però no va haver-hi ni continència, ni flagel·lació, ni serfs abandonant les terres. I aquestes dotze campanades del relat a la basílica de Sant Pere no van sonar, en primer lloc perquè aleshores no hi havia rellotge i les campanes no marcaven cap hora enllà de les canòniques i les crides a la pregària.

Berlitz, per cert, es va atrevir a posar data per a la segona apocalipsi: hauria d’haver passat el 1999 i, al llibre on justificava el perquè, va exposar els seus arguments en una línia sospitosament semblant als que justificaven l’adveniment de l’Anticrist a l’any mil. Sembla que també ens en vam escapar, d’aquesta.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Futur".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!