Enric Jardí
Cervesa, salsitxes, metal i mal rotllo
LA TIPOGRAFIA que va crear Johannes Gutenberg per a la impremta és una imitació de la cal·ligrafia que es feia servir als manuscrits de Magúncia, la ciutat on va establir el taller el 1450. Després, quan la impremta va començar a expandir-se a altres llocs d’Europa i va arribar a les ciutats italianes, aquestes lletres que s’anomenaran gòtiques seran substituïdes per la tipografia romana, també una imitació mecànica de l’escriptura manual. La tipografia gòtica, però, va sobreviure, sobretot a Alemanya, però per diverses raons ens ha arribat amb uns usos ben diferents.Any rere any, els cartells del Barcelona Rock Fest són, en essència, una col·lecció de logotips encapçalada pel del mateix festival i tancada, a la part inferior, pels dels organitzadors i patrocinadors. Aquest esdeveniment, que no es fa a Barcelona sinó a Santa Coloma de Gramenet, s’ha dut a terme anualment des del 2014 i és un festival de gènere que celebra la continuïtat històrica del heavy metal. El seu valor principal és portar grups llegendaris que difícilment giren pel sud d’Europa, i compta amb un públic fidel i intergeneracional.
Un dels logotips de la part inferior dels cartells correspon al patrocinador prin- cipal de moltes de les edicions: Estrella Damm, la cervesa més venuda a Catalunya, que fins no fa gaire feia servir una lletra gòtica que remetia als orígens alsacians del seu fundador. Tot i això, la cervesa que es consumeix avui al Barcelona Rock Fest té poc a veure amb Alsàcia. La lletra gòtica, al sud d’Europa —una zona més de vi que no pas de cervesa—, dona prestigi a aquesta beguda, que es percep com a «alemanya» o «belga». La gòtica de la cervesa no és l’única. Ben al contrari, si un estil d’escriptura domina els logotips dels cartells és precisament aquest, i ho fa per motius ben diferents.
Una de les característiques del heavy metal és la quantitat de subgèneres que alberga. L’altra és que al metal, a diferència de la resta del pop i el rock, continuen sent més populars les bandes que no pas els solistes. De fet, de solistes gairebé no n’hi ha. I, finalment, també a diferència d’altres gèneres, totes les bandes metàl·liques tenen un logotip.A la història de la música moderna hi ha hagut grups que han fet servir marques amb una certa constància: Yes, Chicago, Led Zeppelin, ABBA… i, en alguns moments, els mateixos Beatles. Però l’ús de logotips en el rock és clarament una tendència a la baixa, tret dels heavies, que van a la seva. Segu- rament perquè tendeixen a ser estables i reiteratius en les formes, això els fa tan «heràldics».
