Cimarrons, els esclaus que van ser lliures - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Gemma Ventura

Cimarrons, els esclaus que van ser lliures

Wikimedia Commons

EXPLICAR QUI EREN ELS CIMARRONS, me n’adono només començar, és un acte de justícia, perquè és una forma d’assenyalar fins on va arribar la misèria del colonialisme: l’europeu, sí, però especialment l’espanyol. Jo no sabia qui eren i, d’entrada, he mirat el documental Cimarrones (1983), en què Carlos Ferrand explica què va passar quan el 1492 Colom va descobrir el que ja existia: «Els natius inques no havien vist ni cavalls ni armes i creien que els conquistadors eren éssers sobrenaturals, déus que escopien foc. En molt poc temps, els inques van ser subjugats, i les terres van ser arrasades fins a tal extrem que la costa, que fins llavors era plena de boscos frondosos, en pocs anys es va convertir en un erm. Van destruir els sofisticats sistemes d’irrigació dels inques i van utilitzar aquelles mateixes pedres per alçar-hi esglésies. Per construir el seu imperi, van fer servir els natius com a esclaus. En setanta anys, van reduir una nació de deu milions a només dos. Quan van exhaurir la mà d’obra barata, van anar a buscar-la a l’Àfrica: als que es rebel·laven els mataven, i els que aconseguien escapar-se i viure lliures eren els cimarrons.»

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!