Adrià Pujol Cruells

Collonar

© RUN Design

A PRINCIPIS DEL 2017 sortia el meu assaig novel·lat sobre l’humor empordanès, titulat La carpeta és blava (Labreu). Després d’uns quants anys de feina, per fi podia afegir un gra de sorra a la llarga corrua de llibres que s’han escrit sobre l’humor, el riure, la comicitat. Tot i partir d’una variant localíssima de l’humorisme (en diem el collonar, o l’acollonar), vaig mirar de fer una panoràmica històrica i universal sobre l’humor que s’embasta quan interactuem els uns amb els altres. És evident que no es riu del mateix a tot arreu i en totes les èpoques, no ens burxem igual, però també és veritat que tota la humanitat humoreja, es denigra o s’amanyaga mitjançant l’humor.

Al meu poble natal (Begur) es collona sense parar. Fent-ne un resum provisional, collonar vol dir fotre’s de l’altre davant seu, per sistema, i, si pot ser, que l’altre no se n’adoni però els presents sí. Vist des de fora pot semblar d’un primitivisme cívic estrany; pot semblar que els empordanesos no ens respectem, que sempre que podem ens insultem, ens prenem el pèl, ens ridiculitzem de mutu acord. Des de dins s’acaba entenent que som quatre i mal avinguts, i que el collonar simplement ens ajuda a no acabar pitjor: com que als pobles l’anonimat és inviable, la fregadissa social excessiva s’assuauja a través de microescarnis permanents.

L’arquetip del collonador és el d’un conveí amb la llengua esmolada, l’enginy afuat i moltes ganes de tocar el que no sona. Fruit d’un pessimisme idiosincràtic, geològic i climàtic, de vegades sembla que riure’s del mort i de qui el vetlla sigui l’única manera que té l’empordanès de relacionar-se amb els de casa i amb els de fora, indistintament —els graus de verí humoral dependran del grau de coneixença—. Sigui per un deix d’avorriment, d’amor propi esquerdat, sigui perquè hi ha cristal·litzat un tarannà sorneguer i festiu, als Empordans es collona de sol a sol. Partint d’un nucli dur (parents, amics i enemics de l’ànima), i dibuixant cercles concèntrics fins a arribar a l’estranger absolut (un passavolant), el collonador increpa, dubta, desaprova, ironitza sobre qualsevol opinió, indumentària, negoci o sentiment de l’altre.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Humor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!