Francesc Cambó

Com ser ric

© RUN Design

La vida de Francesc Cambó (1876-1947) és un testimoni fascinant de la seva època. Líder i ideòleg del catalanisme conservador, personatge clau de la política catalana i espanyola en temps de la Restauració, Cambó va menar una trajectòria política que va quedar molt lluny de les seves extraordinàries capacitats, i també, cal dir-ho, molt per sota de les seves expectatives. La seva convicció que era possible l’autonomia de Catalunya dins d’una Espanya plural i moderna es va estimbar repetidament contra el mur de la realitat.

Cambó va ser també una personalitat singular per la seva curiositat intel·lectual, el seu refinament i el seu innegable olfacte per als negocis, aptitud que el va portar a acumular una immensa fortuna, que va invertir en les seves pròpies dèries de col·leccionista i també en una profusa obra de mecenatge cultural. Es considerava un filàntrop a l’estil anglosaxó, la qual cosa li va valer l’enveja o l’animadversió no només dels seus rivals polítics, sinó també de molts dels seus companys de casta.

Tot i la seva intuïció, Cambó no va ser capaç d’entendre la gravetat de les enormes desigualtats socials de la Catalunya del primer terç del segle XX. Finalment, les esquerres li van arrabassar la bandera del catalanisme, i la radicalització del període republicà el va empènyer a un exili luxós però marcat per la recança i el desencís. El seu suport a Franco com a mal menor indica la magnitud del fracàs del seu projecte de país.

Les seves memòries el mostren com un home molt segur de si mateix i implacable amb els adversaris; són els records d’un polític decebut amb la realitat que li ha tocat gestionar. Les seves reflexions són sinceres i desconeixen tant els compliments com la falsa modèstia. N’hem extret un fragment especialmente interessant, en què Cambó se sincera sobre el seu gust pels diners, la seva habilitat en el món dels negocis, els seus gustos i també la seva idea sobre el que podríem anomenar la responsabilitat del burgès. És un document amb molt d’interès, perquè no és freqüent llegir el pensament d’un polític sense filtres, i encara menys quan escriu sobre els seus propis diners.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Humor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca