Com un núvol en pantalons - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Rita Rakosnik

Com un núvol en pantalons

Wikimedia Commons

Voy buscando por la plaza

pa’ comprarme un pantalón

que me quede bien estrecho,

que me quede vacilón

Las chuches, El pantalón (2004)

Al bell mig d’un scroll dissociatiu rutinari, una pín- dola audiovisual aconsegueix captar, per uns minuts, la meva atenció: un usuari de fashion TikTok, la denominació informal per referir-se a la comunitat dedicada a generar discurs sobre moda i tendències dins d’aquesta plataforma, m’adverteix, indignat, de l’empobriment generalitzat del lèxic de moda en l’actualitat. La progressiva pèrdua de l’artesania i el treball de confecció, arraconats pels gegants de la moda ràpida i l’hiperconsumisme tardocapitalista, aniria acompanyada d’un oblit de paraules com ciré, ruixa, lligacama o brocat, l’especificitat de les quals no hauríem d’abandonar tan fàcilment. Ara, continua explicant-me el meu interlocutor virtual, la desídia està a l’ordre del dia i fins i tot aquells que es consideren experts en la matèria de tot en diuen «detall». De seguida em venen al cap vídeos d’influencers a la Setmana de la Moda fent gala de la seva ignorància, pronunciant un parell de frases insubstancials sobre la passarel·la de torn per, de seguida, mostrar agraïment servil a la marca que els ha convidat. Em prometo a mi mateixa interioritzar aquesta admonició, la recullo en una nota esquemàtica al meu telèfon mòbil per recordar-me de la seva importància: «No tot és un detall.»

«Recordo el meu primer pantaló amb tot luxe de detall», escric força temps després, oblidant i traint la promesa —però delectant-me en aquesta expressió, per la qual tinc debilitat; la descripció és luxosa per definició— i provant de convocar una imatge impor- tant en la meva biografia estètica: la del primer pan- taló que vaig desitjar i triar a consciència, guiada pel meu incipient sentit del gust, imbuït de les tendèn- cies populars entre les adolescents barcelonines de l’inici del mil·lenni. La imatge és nítida, resplendent: era de pana color blau cel, de tir molt baix ajustat als malucs i a les cuixes i amb una campana pronuncia- díssima que es desplegava, impossible, just per sota del genoll fins a arribar al turmell, generant una silueta marcada pel contrast i el joc amb l’exposició de la pell del baix ventre i els ronyons, que quedaven necessà- riament al descobert si es combinava amb les parts de dalt adequades. Les vores dels camals, que vaig haver-me d’agafar, arribaven fins a terra, estaven pensades per deixar entreveure la punta de la sabata i arrossegar-se, per a gran horror de molts adults, sobre l’asfalt, desfilant-se i ennegrint-se a passes de gegant. Darrere, a la part dreta de la cintureta, una etiqueta amb fons negre i cal·ligrafia lligada vermella marcava la seva distinció final: «Samblancat».

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!