Àlex Gutiérrez

Construïda, encantada, cremada: tres cases del cinema

Alamy / agefotostock

«El cubell d’escombraries costa 2.300 dòlars! És alemany. El meu equip tècnic i jo no ens ho crèiem. ¿Què collons? ¿Quina mena d’idiota compra aquest cubell, que farà pudor igualment?» El coreà Bong Joon-ho celebra l’èxit del seu film Paràsits (2019), que li ha fet guanyar la Palma d’Or a Canes, amb un reguitzell d’entrevistes als mitjans americans. Vulture hi parla, quan falta una setmana encara perquè competeixi als Oscars i faci història com el primer film no parlat en anglès que s’endú el premi a millor pel·lícula i, de propina, arrambi els guardons a millor director, millor guió original i millor film en llengua estrangera.

Com a tantes pel·lícules, la casa no és només un escenari sinó que, amb la seva presència ominosa, recorda en tot moment la diferència entre tenir o no tenir diners i es converteix en un personatge més. Quan el majordom rep el protagonista per primer cop dins la finca, l’informa que tot allò que veu és obra del reputat arquitecte Namgoong Hyunja. Però el nom és inventat. I la casa, un decorat construït en un solar. L’autenticitat de la construcció va enganyar cineastes i acadèmics, que no es podien creure que la pel·lícula no s’hagués rodat orgànicament en una mansió de veritat.

Un dels trucs per aconseguir la versemblança requerida van ser els diners. El cubell de 2.300 dòlars. La taula de centre, feta amb fusta de cirerer, de 19.800 dòlars. O la de dinar, que en costa 22.300, més el preu de cada cadira: 2.100 dòlars. I la làmpara, de 14.000. També el quadre on es veu un bosc fet d’acer inoxidable, de l’artista real Seung-Mo Park —aquest no pas inventat— i que estava valorat en 120.000 dòlars. Una altra pintura, amb gats i feta expressament per a aquell decorat en valia 50.000. No és estrany que, mentre es muntava la casa i es rodava la pel·lícula, el cap de disseny de producció, Lee Ha-Jun, tingués tothora una imprecació llesta per disparar-la a tècnics i actors: «Aneu amb compte!!» No era pas qüestió d’esguerrar algun d’aquells objectes abans d’haver-los de tornar.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Cases".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca