Joan Fontcuberta
Corones que cauen del cel
SEGURAMENT L’ADN DELS CATALANS CONTÉ un gen de rebuig a la institució de la monarquia: el Baròmetre d’Opinió Política fet públic l’abril del 2022 pel Centre d’Estudis d’Opinió indicava que el rei només rep un 12,3% de suport; el 75,9% prefereix una república. La Corona encarna una forma d’autoritat que apel·la a legitimitats teocràtiques de fonaments vaporosos i contradictoris amb els valors de llibertat i igualtat que sostenen els règims democràtics. Els defensors de la reialesa li atribueixen un paper de neutralitat, arbitratge i tutela sobre la vida política, paper que al seu parer preval sobre l’evident anacronisme del sistema. Però en ple segle XXI resulta força absurd que la condició de cap d’estat no depengui de mèrits acreditats ni de l’elecció ciutadana, sinó d’unes capricioses circumstàncies de naixement i línia dinàstica: la loteria de la vagina per on et toqui arribar al món i de l’ordre en què es produeixi el part. Si a més els sobirans i altres membres de la reialesa, un cop instal·lats en el poder i aliens al dret que proclamen igual per a tothom, s’escarrassen a protagonitzar un escàndol rere l’altre, sigui de faldilles o de corrupció, és ben comprensible que creixi tant el descrèdit de la utilitat monàrquica com la reivindicació d’una alternativa republicana.
Aquest debat mai clos ha revifat internacionalment arran de la mort i successió d’Elisabet II al Regne Unit. Les cerimònies del funeral de la reina i de l’entronització de l’orellut i altiu Carles III van esdevenir un espectacle massiu, el rerefons del qual va nodrir la premsa del cor durant setmanes. Vam poder llegir, per exemple, que a Camilla Parker-Bowles li ha caigut la corona del cel i s’ha convertit en reina contra tot pronòstic. Per una qüestió de llinatge no estava previst que accedís a les esferes més pròximes a l’hereu al tron britànic, però cinquanta anys més tard hi està casada després de sobreviure a un llarg ostracisme. Camilla, Carles i Diana van ser figures estel·lars d’un vodevil real i reial que els guionistes més fantasiosos haurien desitjat signar: una història que comptava amb els ingredients tòpics de la princesa càndida i bondadosa, uns amants passionals i un adulteri explícit, tot plegat amenitzat amb la típica trama novel·lesca de conflicte entre deure i sentiments. Camilla Shand, després Camilla Parker- Bowles, després Camil·la duquessa de Cornualla, s’ha convertit per una carambola del destí en Camil·la del Regne Unit, reina consort.
