Maria Garganté Llanes
De Sissí a Melina: dues maneres de mirar i estimar Grècia
VA HAVER-HI UN TEMPS —ni que fos en realitat molt breu— que els monarques catalans eren també ducs d’Atenes i Neopàtria, conseqüència d’una política expansiva per la Mediterrània i de la brutalitat militar dels almogàvers. Era una època de la qual sempre se’ns ha explicat que havia esborrat la memòria del món clàssic, però, quan l’11 de setembre de 1380 el rei Pere el Cerimoniós escriu que «Lo castell de Cetines és la pus richa joya qui al mont sia», s’està referint a l’Acròpolis d’Atenes.
Faltaven tot just uns setanta anys perquè Grècia caigués en mans de l’Imperi otomà, la qual cosa la va fer gairebé inaccessible als ulls d’Occident durant segles. És per això que Europa va conèixer l’art grec a través de Roma. Els romans n’havien imitat l’escultura, l’arquitectura, la literatura, en una de les escasses operacions en les quals la còpia ha esdevingut un èxit equiparable a l’original. A començaments del segle xvi i sota el papat de Juli II van tenir lloc dues grans troballes arqueològiques a Roma d’escultura hel·lenística: Laocoont i els seus fills, al turó de l’Esquilí, a la vora de la Domus Aurea de Neró, i l’anomenat Tors Belvedere, a Campo de’ Fiori. Segurament, sense aquestes obres eixides de les mans d’Apol·loni d’Atenes i dels rodis Agesandre, Atenodor i Polidor, el geni de Miquel Àngel no ens hauria llegat la volta de la Capella Sixtina.
Passen 250 anys i les descobertes dels grans jaciments meridionals d’Herculà, Pompeia i Paestum revifaran l’interès pel món clàssic i duran a la península Itàlica una munió de viatgers procedents de tot Europa, en el context del que ja en aquella època es va conèixer com el Grand Tour. Els viatgers centre- europeus, com Goethe o Herder, apostaran per una orientació filosòfica d’interpretació de l’antiguitat, incidint amb més força en el camí de la renovació estètica, tal com ho posen de manifest personatges com Johann Joachim Winckelmann o el pintor Anton Raphael Mengs, que es convertirà en el model pictòric a seguir.
