De Sumer a la coca dolça - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Pius Alibek

De Sumer a la coca dolça

© Run Design

ELS DÉUS SÓN CAPRITXOSOS. Els humans, des que es van adonar que eren diferents de les bèsties, han estat conscients d’aquesta característica divina i sempre han emprat la imaginació per trobar la manera de tenir els déus contents i satisfets. Pregàries, ofrenes, sacrificis, pedres apilades i, quan van aprendre a construir, els van erigir temples.

A Mesopotàmia, els sumeris van aixecar les primeres ciutats cap al cinquè mil·lenni abans de Crist, amb un temple principal consagrat a la deïtat patrona de la ciutat i altres temples menors dedicats a altres divinitats. Cada temple disposava de prou terreny agrícola per cultivar-hi gra, llegums, fruita i verdura per poder preparar els plats preferits de cada deïtat. A més del personal clerical i de servei, els «xefs dels déus» eren instruïts i seleccionats amb molta cura. Segons s’afirma en algunes tauletes mesopotàmiques, un deixeble podia passar prop de quinze mesos per formar-se com a «xef».

Com que els humans morim i els déus viuen eternament, els mesopotàmics havien d’assegurar-se que els àpats de les divinitats no fossin alterats pels nous «xefs» que substituïen els anteriors. Van decidir enregistrar les receptes dels plats divins en tauletes de fang, que era el material que feien servir per escriure en caràcters cuneïformes.

Les receptes més antigues de la història de què es té coneixement van ser escrites ara fa uns quatre mil anys, es van trobar a l’actual Iraq i es conserven a la Yale University. Són unes quaranta receptes repartides en tres tauletes que van ser desxifrades i publicades, en les quals no hi falten els dolços a base de farina, mel, formatge fresc, panses i fruits secs. Fins i tot una crema que no devia ser gaire diferent de la crema catalana, evidentment sense el sucre cremat. El més sorprenent és que els sumeris distingeixen plats autòctons i exòtics, fet que demostra que s’interessaven per la cuina d’altres cultures
i la gaudien. La cuina persa i la mesopotàmica s’han influenciat i enriquit mútuament des de l’antiguitat fins avui dia.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Dolç".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!