Desordenades i lliures: les beguines en temps medievals - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Helena Casas Perpinyà

Desordenades i lliures: les beguines en temps medievals

Wikimedia Commons

A FINALS DEL SEGLE XIV UNA DONA, acusada de matar el seu marit, esperava ser ajusticiada en una cel·la de València. No havia passat la nit sola, ja que una beguina l’havia acompanyada i consolada durant les seves últimes hores. L’any 1393, la beguina Sança va obtenir un privilegi del rei Joan I per tal de poder enterrar els cossos dels penjats a la forca a la ciutat de Barcelona. Poc després, l’any 1410, la beguina Na Trialls va ser jutjada a la mateixa ciutat acusada de ser una alcavota. Al seu procés judicial una esclava va testimoniar que aquesta beguina portava aigua als presos i captava almoina per a ells. No era habitual que les autoritats seculars permetessin l’assistència als condemnats per la justícia, però les beguines van aconseguir esquivar aquestes limitacions i moltes altres durant l’edat mitjana. «Hi ha entre nosaltres dones que no sabem com anomenar, si dones normals o monges, perquè no viuen ni dins del nostre món ni fora.» Així es referia el franciscà Gilbert de Tournai l’any 1274 a les beguines de la seva ciutat, les quals no podia definir d’acord amb les categories socials que fins aleshores s’havien assignat a les dones. Certament, les beguines van inventar un mode de vida original. Documentades des de finals del segle XI arreu d’Europa, eren dones que dedicaven la seva vida a l’espiritualitat lliure, és a dir, no reglada per l’Església ni sotmesa a cap orde religiós. Anomenades també a Catalunya «bones dones», «dones de la penitència» o «rescloses» —referint-se a les que habitaven en ermites properes a viles rurals—, bizzocche a Itàlia o beatas a Castella, també se les qualificava de mulieres sanctae, és a dir, «dones santes». Ja entrat el segle XIV tenim documentades comunitats masculines de beguins, com les de Girona o Vilafranca del Penedès, tot i que el beguinisme va ser un moviment genuïnament femení. El famós mode de vida evangèlic tan històricament associat als ordes mendicants —dominics i franciscans— va ser, en realitat, practicat ja anys abans per les beguines.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!