Antoni Lluís Moll Benejam
Discernimento dell’ottimo: el concepte literari de <<gust>> il·lustrat
QUI ESCRIU AQUESTES línies és el valencià Joan Sempere i Guarinos, que al final del segle XVIII publica unes «Reflexiones sobre el buen gusto en las ciencias y en las artes» (1782). Com el mateix autor explica en el títol i en el pròleg a l’obra, el text conté, en una primera part, una traducció lliure i fragmentària d’unes «Riflessioni sopra il buon gusto…» que l’italià Ludovico Antonio Muratori havia donat a les premses entre el 1708 i el 1715; i, en una segona part, un llarg «Discurso sobre el gusto actual de los españoles en literatura», d’autoria pròpia. El fragment correspon al «Discurso».
El valencià —com tants altres autors del XVIII que fan servir el terme— no és un teòric. Per biografia, és un d’aquells arquetípics il·lustrats hispànics d’acció, que evolucionen cap al liberalisme ideològic: advocat reformista, implicat en el Madrid de les societats i les acadèmies, afrancesat durant el període napoleònic, activista polític durant els períodes liberals, exiliat en els moments absolutistes… Un home que defensa el cultiu de totes les disciplines i la creació de les plataformes necessàries per activar-les, amb el convenciment que és l’únic camí possible per al lluïment de la nació.
Per descomptat, el d’Elda ni crea ni codifica el terme «gust», però és molt simptomàtic que li atorgui un paper tan predominant per construir la seva planificació reformista. L’original de Muratori, de començament del Set-cents, i la recreació de Sempere, de final de segle, poden valdre com a extrems cronològics en l’ús d’aquest concepte que es converteix en nuclear de les reflexions filosòfiques, artístiques i literàries de la Il·lustració: el «bon/mal gust».
