Carme Gasull
Dolços plens de fe
A FE DE DÉU que en els fogons dels convents, monestirs i abadies de tot el món, religioses i religiosos de totes les nacionalitats, edats i condicions han cuinat algunes de les receptes dolces més interessants de la història. Ja en va deixar constància santa Teresa de Jesús, Teresa de Cepeda y Ahumada abans de perdre el nom secular: «També entre les olles camina el Senyor». Per fortuna, o per voluntat divina, alguns d’aquests «dolços plens de fe» han sobreviscut fins al món d’avui i es continuen preparant i consumint, si més no en períodes concrets o dies assenyalats.
Sense anar més lluny, Teresa d’Àvila —com també es coneix la reformadora de l’orde carmelita, nada a la província castellanolleonesa— té unes postres «dedicades» tant o més famoses que ella: les torrades, torradetes, rostes o coquetes de Santa Teresa, les torrijas castellanes. Un mos tan humil com saborós (pa sec remullat en llet, arrebossat amb ou, fregit en oli i aromatitzat al gust amb sucre i canyella, recepta a l’engròs), característic dels àpats quaresmals cap a mitjan segle xix, que no només s’ha conservat sinó que s’ha reversionat i convertit en producte gurmet de la mà de pastissers i restauradors de tot l’Estat espanyol.
Malgrat que ho pugui semblar pel seu nom en català, no devem l’autoria del dolç a santa Teresa, la primera dona declarada doctora de l’Església universal, a qui sí se li atribueix, però, la recepta d’un flam que, segons l’escriptor Luis San Valentín, va elaborar personalment durant la seva estada al convent de Sòria del 2 de juny al 16 d’agost del 1581. La dada, els ingredients i la recepta, a La Cocina de las Monjas (Alianza Editorial, 1989).
