El bandolerisme: delinqüència organitzada del camí ral - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Sylvia Lagarda-Mata

El bandolerisme: delinqüència organitzada del camí ral

HAROLD M. HART (ed.): Weapons and Armor. Nova York: Dover Publications, 1982. / JIM HARTER (ed.): Hands: A Pictoral Archive from Nineteenth-century Sources.

L’activitat bandolera a Catalunya ha viscut diversos moments i intensitats: des de l’alta edat mitjana, amb Huguet de Bigues, el bandoler més antic que coneixem, executat el 1261, fins a Lo Peretó, que actuava al Pallars Jussà a la dècada de 1920, estem parlant de més de sis segles de bandolerisme. 

Segons el Diccionari etimològic de Joan Coromines, la paraula bandoler designava originàriament el partidari d’un bàndol o parcialitat i deriva del dret de ban, o dret de reclamar els serfs per a una guerra privada per part dels barons feudals, els que la historiadora Núria Sales va anomenar senyors bandolers i entre els quals podem arribar a trobar nobles, diputats de la Generalitat i fins i tot bisbes. Els nyerros i els cadells, les dues faccions més famoses, sorgeixen al segle XIII a les cases nobiliàries dels Banyuls de Nyer, al Conflent, i dels Cadell d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Quan aquests bàndols s’escampen pel Principat, serveixen de mirall per a tota mena d’antagonismes locals o particulars. El 1615 el castlà d’Amposta escriu a Felip III: «siguen cada una de estas parcialidades su enemistad antigua y con tanta pasión heredada de padres y abuelos que solo por ella sin que proceda otra cosa toman los unos contra los otros las armas, cometiendo muertes, hurtos, latrocinios y composiciones».

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!