Miqui Otero
El fantasma de Dickens et visita per Nadal
SI PENSES QUE AQUEST és el millor dels temps i el pitjor dels temps, l’època de la saviesa i de la bogeria, de les creences i de la incredulitat, de la llum i de les tenebres. Si ets ara mateix en un centre comercial amb la mirada buida buscant a la desesperada una joguina que no arribarà per culpa de la crisi de proveïdors. Si per fi podràs veure ton germà, que va emigrar per buscar feina. Si t’has tancat al lavabo per consultar a Google Lyrics la lletra d’aquella nadala que sempre canten els teus sogres i que no et saps de memòria. Si és el vuitè cop que ha sonat Mariah Carey al karaoke i si encara recordes la primera bici que et van regalar un sis de gener. Si tens llengua de gat per haver menjat massa aquests dies i si cruspir-te el darrer dels canelons se’t fa més costa amunt que coronar els catorze vuitmils en espardenyes. Si, en definitiva, el teu Nadal és intens, sempre pots agrair tot el que sents a l’home que el va inventar: Charles Dickens.
Si vols saber per què, i si necessites sortir un moment del present (o de casa dels sogres), acompanya’m. Puja. He comprat una diligència als magatzems The Pantechnicon, a prop de Belgrave Square. Un vehicle gran amb fanalets nocturns i diürns, compartiments de capota, altells a la manera imperial i ampollers de cuir. Està una mica atrotinat, però també jo ho estic. Soc un fantasma: d’acord, això m’ho han dit en bars i aules. Però soc el fantasma dels Nadals del passat.
