Ona Balló Pedragosa
El gest de l’amor
El filòsof Vilém Flusser (1920-1991) expressava que amb el temps hem anat perdent la capacitat de «pensar» el gest de l’amor. Els grecs antics, tal com ho mostren els vasos de ceràmica, tenien prou vocabulari per representar separadament l’éros, la philia, el charisma i l’empathia.
La tendència a unificar tots aquests gestos en una paraula, amor, convida a la revisió de les imatges des de l’observació dels matisos.
Davant de la pintura Pelegrinatge a l’illa de Citera d’Antoine Watteau, la profunditat de camp ens porta cap a un horitzó ondulat, envoltat d’aigua, muntanyes escarpades, núvols que es confonen amb una serralada i l’inici d’una fageda frondosa. Dividits en dos plans, els personatges componen una escena plena de moviments i sons, per la qual circula el llenguatge de les passions. A primer terme, tres parelles gesticulen i evoquen diferents estadis de l’amor: murmuris a cau d’orella, una invitació al ball, una abraçada que marca el pas… L’obra mostra pictòricament el món amorós com una experiència sinestèsica, plena de gestualitat, color i so.
