El llenguatge de la indumentària a la Catalunya medieval - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Montse Aymerich Bassols

El llenguatge de la indumentària a la Catalunya medieval

Fons Montse Aymerich Bassols

EN QUALSEVOL INVESTIGACIÓ sobre el tema de la indumentària hi sol palpitar de manera subtil però persistent una mirada que considera l’objecte d’estudi tenyit d’una certa superficialitat i frivolitat, que pot desembocar en extravagància si és arrossegat per una distorsionadora moda passatgera. Certament no es pot negar que qualsevol creació de l’home pot ser pervertida. Els grans avenços en el camp de la física quàntica del segle XX no van fer mala cara a la invenció de les armes de destrucció massiva, avui dia els robots salven vides als quiròfans i maten persones a les guerres, mentre ens arriben veus autoritzades alertant que la manca de límits i de controls en el desenvolupament i l’aplicació de la IA pot esdevenir un gran perill per a la supervivència de la humanitat. Tot plegat, valors i contradiccions que conviuen en la ment humana i que també s’expressen en el llenguatge de la indumentària. Ara i a l’Edat Mitjana. Més enllà de la seva funcionalitat, el vestit forma part de la nostra condició humana. Les vestidures ens humanitzen. Els éssers humans hi mantenim un profund vincle emocional, que supera la funció protectora de la roba de les inclemències del temps i de les mirades alienes per endinsar-se en una dimensió simbòlica i estètica.

Des de les albors del temps el cos humà és portador de vestidures, de pintures i d’una gran diversitat d’ornaments que testimonien tant la capacitat de la ment de sobreviure en un entorn altament hostil com la seva tendència a la simbolització. I, de bracet amb l’evolució de la humanitat, la indumentària esdevé un llenguatge amb uns codis que varien d’una època a l’altra. A la major part dels territoris que avui denominem Europa el llenguatge del vestit es va convertir en un element essencial en l’organització de la societat. Molt especialment en la societat medieval, on imperaven la tradició oral, la gestualitat que acompanyava les vestidures i el pensament simbòlic.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!