Xavier Moret

El meu palau, el bosc

© Amaia Morán

RECORDO QUE JA FA TEMPS, als anys noranta, vaig llogar una cabana a la platja de Bwejuu, a l’illa de Zanzíbar, per cinc dòlars al dia. No tenia ni aigua corrent ni llum, el terra era de sorra, la teulada de makuti (fulles seques de palmera enllaçades) i a l’interior tan sols hi havia un llit tronat fet amb quatre fustes mal lligades. Podríem qualificar aquella cabana d’austera, però a mi em semblava la casa més meravellosa del món, ja que estava situada en un bosc de palmeres, amb una platja verge de sorra blanca i un mar de color blau turquesa al davant. S’hi estava tan bé que els dies passaven sense que ni me n’adonés.

Quan vaig tornar a Bwejuu, molts anys després, la platja havia deixat de ser verge i la cabana ja no hi era. En el seu lloc havien construït un hotel, amb un gran edifici central, bungalous amb aire condicionat, una piscina gegant, preus molt alts, un exèrcit de cambrers, una reixa que «protegia» tot el recinte i uns vigilants vestits de massais amb qui els clients es feien fotos. L’únic que em recordava la meva enyorada cabana eren les palmeres del jardí, ara voltades d’una gespa ben regada, i la teulada de makuti dels bungalous. La cadena hotelera propietària, pel que es veu, havia volgut disfressar els bungalous equipats amb tots els luxes amb un toc d’arquitectura popular. Quedava bé a les fotos, però jo preferia mil vegades la cabana que havia estat casa meva anys enrere.

Viatjant pel món aprens que allò que anomenem «casa» és relatiu. Tant es pot referir a una mansió en un lloc idíl·lic, com a un palau, un pis de vint metres quadrats, una caseta de fang i palla o una cabana de l’illa de Zanzíbar o d’una platja del Carib. En aquest sentit, el que més m’agrada de viatjar és que et permet anar a l’encontre de l’altre i conèixer cultures diferents que posen en qüestió el que hem après a casa com si fos una veritat absoluta.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Cases".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!