Júlia Cot
El mirall americà
EL 27 DE MAIG DEL 2021, disset anys després de l’emissió de l’últim capítol, els actors i actrius protagonistes de Friends es tornaven a reunir en un programa especial que incloïa entrevistes, confessi- ons i records sobre aquella sitcom considerada una de les més populars i estimades de tots els temps. Hora i mitja de nostàlgia per homenatjar la sèrie que durant deu temporades va ser un fenomen televisiu mundial i la culpable que als grups d’amics qual- sevol que es considerés graciós s’autodefinís com «una mica Chandler».
El programa, titulat Friends:The Reunion, va generar molta expectativa. Però si Friends va tenir tant d’èxit (uns vint-i-cinc milions d’espectadors per capítol), ¿per què es va optar per una entrevista i no per gravar un capítol nou de la sèrie? La resposta la van donar els mateixos creadors, Marta Kauffman i David Crane: Friends era filla d’una època i avui en dia ja no tindria sentit. Actualment seria difícil identificar-se amb les situacions i comportaments que s’hi retrataven. Crane i Kauffman ho exemplificaven amb una cosa tan icònica de la sèrie com era el fet de seure amb els amics a la cafeteria Central Perk. Segons els creadors, aquest xerrar mentre prens cafè ja no seria possible perquè els sis protagonistes estarien mirant el mòbil. Un nou capítol en ple 2021 s’hauria d’adaptar a les noves maneres de relacionar-se, amb pantalles pel mig. I per a Crane i Kauffman això faria que ja no fos Friends. La sèrie funcionava com a record, però no com a realitat.
Quan es parla d’aquesta sitcom és habitual sentir el comentari «Friends ha envellit malament». I és cert que, si la mirem avui, és difícil no sorprendre’s amb alguns dels seus acudits homòfobs o amb la relació amorosa entre Ross i Rachel, força controladora i un punt tòxica. Però als noranta les coses es llegien d’una altra manera. I no és que Friends hagi envellit malament. És que Friends ha envellit. Perquè les sitcoms estan lligades a un moment concret i, en conseqüència, a la manera de pensar i entendre el món específiques de cada època.
La televisió és capaç de transmetre uns valors socials, culturals, polítics i econòmics determinats. El seu punt de vista respecte a qualsevol tema sol entendre’s com una opinió representativa del conjunt de la societat. Aquests valors que transmet no romanen inalterats, sinó que varien segons les exigències de la ideologia dominant, actuant com un mirall. I aquesta evolució la podem observar en les sitcoms si ens fixem en quines trames, tipus de famílies o personatges han representat a cada dècada.
