Joan Fontcuberta
El que Darwin es va perdre
PROBABLEMENT, els dos científics britànics més reconeguts de la història són Isaac Newton i Charles Darwin. Un viatge a les illes Galápagos a finals d’estiu del 2022 em va dur rere l’estela de Darwin i em va esperonar a treure suc de la seva petja. Es tractava de l’expedició Galápagos Art&Science Journey, organitzada per la Reial Acadèmia Europea de Doctors i la Fundació QuoArtis. El projecte es va haver d’ajornar dues vegades a causa de la pandèmia, però la tercera va ser la bona, tot i haver perdut pistonada respecte als ambiciosos objectius inicials. En qualsevol cas, poca broma, entre el quasi un centenar de passatgers a bord del vaixell National Geographic Endeavor II hi havia quatre premis Nobel. A part que un grup d’experts mediambientals fessin treballs de recerca acadèmica, com ara sobre l’impacte de la contaminació de microplàstics en l’ecosistema marí de l’arxipèlag, el programa de la majoria era assaborir durant deu dies la meravellosa biodiversitat de les illes i el seu paisatge espectacular, escortats per experts de National Geographic i de la Charles Darwin Research Station. Les Galápa- gos són una reserva natural extremadament fràgil i visitar-la recorda l’experiència d’un museu-jardí: l’afluència de turisme hi està limitadíssima, no s’hi permeten les escapades en solitari, sempre cal anar acompanyat de guies, s’ha de seguir estrictament les rutes marcades, no pots tocar res, no et pots endur res… L’únic que no està prohibit emportar-se són les fotos que hi facis. Jo vaig tornar amb un botí de 1.384 fotogrames.
El que està clar és que el passat volcànic, l’exuberància dels fons marins i la riquesa de flora i fauna converteixen aquell bocí de paradís en un extraordinari laboratori biològic que després de Darwin ha continuat atraient nombroses expedicions científiques. Naturalistes de diverses procedències que es beneficiaven del suport de filàntrops adinerats o d’universitats potents van començar a visitar les Galápagos com a cas d’estudi. Darrere les incursions de la fragata La Blonde (1836) i de la USS Albatross (1888 i 1891), van venir només en el primer terç del segle xx la California Academy of Sciences Expedition (1905-1906), les expedicions del Monsunen i el St George (1924) i les de William Beebe amb l’ex- pedició Harrison Williams (1923) i amb l’Expedició Oceanogràfica Arcturus (1925). George Allan Hancock va visitar les illes el 1928, 1931 i 1938; Gifford Pinchot ho va fer el 1929, igual que l’expedició Cornelius Crane Pacific del Field Museum of Natural History de Chicago, i William K. Vanderbilt el 1928, 1931 i 1932. El 1930, l’expedició Vincent Astor va explorar l’illa Santa Cruz. L’expedició Templeton Crocker va passar dos mesos a les illes el 1932, i l’Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia va realitzar-n’hi dues més el 1936 i 1937.
