El secret més ben guardat dels Pirineus - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Xavier Theros

El secret més ben guardat dels Pirineus

Imatges cedides pr Antonio Gascón

NO FEIA PAS GAIRE, la vila de Ribes era un lloc deixat de la mà de Déu, enclotat dins d’una fondalada que creuaven els rius Freser, Segadell i Rigard. Es tractava d’un municipi d’alta muntanya, castigat durament per les guerres carlines i amb una economia de subsistència, molt allunyat del món en transformació que es desenvolupava uns quilòmetres més al sud. Però durant la segona meitat del segle XIX es van posar de moda els tractaments d’hidroteràpia, i van aparèixer estacions termals en diversos indrets de Catalunya que atreien pacients de l’alta societat, també a Ribes. L’agost del 1886 va visitar la vall el polític i historiador madrileny Miguel Morayta, que havia vingut a passar una temporada de repòs al balneari Parramon. Passejant pels voltants es va topar per casualitat amb un estrany grup de nans que vivien arraulits en cabanes situades als peus del castell en runes de Sant Pere, una comunitat estigmatitzada i de la qual ningú en coneixia l’existència. El seu descobriment va exposar a la llum pública una història de discriminació i maltractaments que —poc més d’un segle més tard— continua provocant-nos una intensa sensació de desassossec.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!