El suplici del botxí - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Charles Henri-Sanson

El suplici del botxí

Musée Carnavalet, Histoire de Paris

El botxí de la Revolució Francesa, Charles-Henri Sanson, va viure amb patiment les obligacions de la seva feina. Monàrquic constitucionalista, va veure bé l’arrencada de la Revolució, però no tant l’evolució republicana i la repressió. L’execució de Lluís XVI, per tant, va ser una dura experiència que va deixar explicada en un relat curt. Dura pel regicidi en si, i també perillosa per la possibilitat d’un aixecament monàrquic de darrera hora i un enfrontament amb la guàrdia republicana. El net de Sanson, també botxí —l’ofici era hereditari—, va recollir els seus diaris i els va publicar a la segona meitat del segle xix, amb l’objectiu de netejar-ne la imatge.

A continuació podeu llegir el testimoni del botxí reial d’aquella jornada històrica.

LA MORT DE LLUÍS XVI VISTA PEL BOTXÍ

S’HA CONSUMAT EL SACRIFICI!… Aquest matí he sortit a les vuit, després d’abraçar la dona i el fill, que ja no m’esperava tornar a veure, i he pujat a un fiacre amb els meus dos germans Charlemagne i Louis-Martin.

Hi havia una munió tan gran pels carrers que quan hem arribat a la plaça de la Revolució gairebé ja eren les nou.

Gros i Barré, els meus ajudants, ja havien fet instal·lar la màquina, i estava tan con- vençut que no es faria servir que amb prou feines l’he revisada.

Els meus germans i jo anàvem sòlidament armats i, sota les hopalandes, a més de les espases, hi teníem punyals, quatre pistoles ficades al cinturó, una capsa de pólvora i les butxaques plenes de bales.

Ens pensàvem de debò que hi hauria un intent d’alliberar aquest malaurat príncep i no ens sobraria cap recurs per obrir-li pas.

Tan bon punt he arribat a la plaça, he buscat el meu fill amb la mirada i l’he vist a poca distància amb el seu batalló. Em mirava amb complicitat i semblava que m’encoratgés afalagant-me amb l’esperança que aquesta vegada no beuria els set calzes d’amargura.

Prestava l’orella, inquiet, per si sentia cap soroll que fos l’indici d’un d’aquells intents que ahir m’havien anunciat.

M’alegrava pensar que en aquesta hora potser ja havien rescatat el rei dels seus guàrdies i fugia a l’empara d’amics fidels, tret que aquest poble inconstant i voluble, els sentiments del qual són tan fàcils de canviar, l’hagués posat sota la seva protecció totpoderosa i hagués transformat en ovació el suplici que li havien preparat.

Mentre m’anava enganyant amb aquestes quimeres i m’abandonava a aquest somni, quin despertar m’esperava!

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "França".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!