Voltaire
Elogi del gran rival
EL COMERÇ, QUE HA ENRIQUIT els ciutadans d’Anglaterra, ha contribuït a fer-los lliures, i aquesta llibertat, al seu torn, ha estès el comerç; d’aquí ve la grandesa de l’Estat. És el comerç el que ha permès establir graó a graó la força naval que fa dels anglesos els amos del mar. A hores d’ara, compten amb més de dos-cents vaixells de guerra. La posteritat no deixarà de sorprendre’s pel fet que una petita illa que no té altra cosa que una mica de plom, estany, terra de paraire i llana de baixa qualitat, hagi esdevingut gràcies al comerç prou poderosa per enviar, el 1723, tres flotes a tres extrems del món alhora: una a les costes de Gibraltar, conquerit i conservat per les armes; una altra a Porto-Bello, per llevar al rei d’Espanya l’usdefruit dels tresors de les Índies; i la tercera al mar Bàltic, per impedir les lluites de les potències del nord.
Quan Lluís XIV feia tremolar Itàlia i els seus exèrcits senyorejaven ja la Savoia i el Piemont i es disposaven a prendre Torí, el príncep Eugeni es va veure obligat a sortir del cor d’Alemanya per socórrer el duc de Savoia; però no tenia diners, i sense diners ningú no pren ni defensa una ciutat; va recórrer a mercaders anglesos que, en el termini de mitja hora, li prestaven cinquanta milions. Amb això, alliberà Torí, vencé els francesos, i escriví als qui li havien prestat aquella suma: «Senyors, he rebut els vostres diners i a fe que els he emprat a satisfacció vostra.»
