Toni Padilla
Els Agnelli no ploren
Umberto va sortir de la mansió que els Agnelli tenen a Villar Perosa. Amb un elegant vestit d’estiu fet a mida, es va treure les ulleres de sol per rebre els convidats que l’esperaven al jardí. Allà, a casa seva, hi tenia tota la plantilla de la Juventus. «Estimat Giampiero, aquest any ho farem millor, ¿oi?», li va dir al capità Giampiero Boniperti agafant-lo pel braç. Després d’una lliga ben fluixa, Umberto Agnelli havia proposat començar la següent temporada amb un partit entre els futbolistes professionals de la Juve i els de l’equip juvenil, per fer pinya. Però, per sorpresa, els jovenets es van imposar per 0 a 1. I Umberto va entendre que seria un altre any complicat. El nas no li va fallar. La seva primera temporada sencera com a president de la Juve va acabar amb una discreta novena posició. Era l’any 1955.
Seixanta-cinc anys després, la plantilla de la Juventus segueix jugant cada estiu un amistós contra el seu juvenil a Villar Perosa, el poble del qual han estat alcaldes quatre generacions diferents d’Agnelli. Aquella idea es va convertir en una tradició anual en què alguns dels millors jugadors del món han de visitar la casa dels seus caps; així entenen qui mana. Alguns, com Cristiano Ronaldo, han intentat evitar jugar aquest partit de costellada, sense sort, perquè l’actual president, Andrea Agnelli, li va recordar qui li paga el sou. Andrea, fill d’Umberto, és el quart Agnelli que presideix l’equip més famós d’Itàlia. I, com els anteriors presidents, ha fet de la casa de Villar Perosa el centre del seu poder. De fet, s’hi va casar fa poc, en aquesta mansió.
