Martí Domínguez
Els cucs!

Cada inici de primavera, quan veig repoblar-se les fulles dels arbres, recorde la caixa oblidada de cucs de seda a dins d’un armari. Els cucs! Els cucs!… Aquest crit es produeix a casa meua any rere any. I en aquest renàixer hi ha condensat tot el misteri de l’existència, un transsumpte de nosaltres mateixos.