Xavier Theros
Els Damm i la cervesa a Catalunya
Sembla ser que al nostre país el consum de vi és inferior al de cervesa, una beguda que s’ha guanyat un lloc de preeminència en aperitius i àpats de tota mena. Tanmateix, aquesta afició per la civada i el llúpol és relativament recent ja que, tot i ser coneguda des de temps immemorial, era considerada més pròpia d’estrangers. Fins al segle xix existia una petita fabricació artesana i s’importaven modestos carregaments de cervesa europea, però no va ser fins a la introducció de la fabricació industrial que aquest producte va despertar l’atenció dels catalans.
A Catalunya no hi havia tradició de beure cervesa. Era una experiència amarga i exòtica per als paladars del país. A principis del segle xix, concretament l’any 1803, l’empresa barcelonina Gebhart i Companyia, de la baixada de Viladecols, anunciava que tenia una partida de cervesa per vendre. I el Cafè de la Boqueria oferia cerveses d’importació. L’establiment de Miguel Useleti, del carrer Trentaclaus, també disposava de cervesa anglesa. Igual que la confiteria del carrer d’en Gignàs, sota la fonda del Canó d’Or, on venien la potent porter londinenca a dues pessetes l’ampolla. També era britànica la marca Blumberg, que servien a la botelleria de l’Andrea Ansaldi, a la plaça del Teatre. La seva principal competència era l’establiment d’en Joan Naully, situat a la vorera del davant, al costat del Teatre Principal, on elaboraven la seva pròpia cervesa. Si el bevedor no tenia tantes manies, podia aturar-se en alguna de les parades ambulants de refrescos, on sovint es trobava cervesa casolana de murtra.
