Genís Roca
Els fills dels foceus
TENIM ELS GRECS IDEALITZATS, però en veritat no tenim ni idea de qui eren. Parlem d’ells com si sempre haguessin estat una sola cosa, de la mateixa manera que hi ha qui parla d’Espanya quan està explicant fets del paleolític o l’edat mitjana. I no, això que en diem Grècia en realitat és una geografia amb més de sis mil illes que només a l’època clàssica va donar peu a gairebé mil cinc-centes polis diferents, i quan diem polis volem dir ciutats independents que tenen els seus propis déus, les seves pròpies lleis i les seves formes de govern. Riu-te’n, del nostre batibull de comtats i regnes de l’època medieval; l’antiga Grècia és un increïble univers de grups i grupets que s’entretenien donant voltes a com manar, i amb una capacitat innata per comerciar, però també per barallar-se. Algunes d’aquestes polis van esdevenir veritables potències, com ara Atenes o Esparta, però la majoria van ser petites o molt petites. Però sempre, totes, amb un fort sentiment d’autonomia i identitat. Atomitzats, complicats i amb voluntat d’independència: potser sí que els catalans tenim una certa genètica grega; però és poc probable, perquè els grecs només es van instal·lar a l’Empordà i no van anar gaire més enllà, cosa que sí van fer després els romans, que es van estendre per tot el nostre territori actual i després per tota la Península, i definitivament ens van marcar el caràcter.
La història de l’antiga Grècia comença cap al 1600 aC amb els micènics. És l’època mítica de la Ilíada i l’Odissea i de reis com Agamèmnon, però aquest món col·lapsa cap al 1100 aC amb les invasions dels doris, que donen pas a un període de retrocés econòmic i cultural que s’allarga fins al 800 aC, una etapa fosca però en la qual neix el concepte de polis, o ciutat estat. Entre el 800 i el 500 aC és el període conegut com època arcaica, i és el moment en què apareix l’alfabet grec, se celebren els primers jocs olímpics, neixen polis com Atenes, Esparta, Corint, Tebes o Milet i es produeix l’expansió comercial. Una de les polis nascudes en aquesta època va ser Focea, a la costa occidental de l’Àsia Menor, un lloc que avui dia és la ciutat de Foça, prop d’Esmirna, a Turquia.
