Antonio Baños

Els porrons

© RUN Design

Per una sèrie de rocambolesques circumstàncies, el text que us presentem no havia vist la llum fins ara. La perspicàcia i la sort han fet que El Món d’Ahir us pugui presentar una exclusiva paleogràfica, mundial i catalana. Es tracta del fragment (d’autor anònim) d’un diàleg escrit a finals del segle V aC a Atenes. Una còpia del text va ser trobada en un papir de l’època ptolemaica a Egipte. El cònsol d’Espanya en aquell país era el català Eduard Toda i Güell, qui, segons que sembla, el va comprar a un contrabandista armeni que sovintejava. Tot intrigat i divertit, Toda va passar el papir, en tornar al 1886 a Barcelona, a Antoni Rubió i Lluch, gran hel·lenista i traductor d’Anacreont, un poeta amant del vi i de la pau. En una sèrie de notes apressades, escrites en paper d’estrassa, que Rubió va deixar pinçades amb un clip al papir original, es trobava la traducció del diàleg. Amb esperit nostrat i foteta el va titular Els porrons, pel terme grec pytines, que eren les gerres de vi dels antics atenencs i, a més, era el títol d’una de les comèdies més celebrades de Cratí d’Atenes, que l’any 423 aC va guanyar a Aristòfanes el concurs de les Dionisíaques. Pytine és una comèdia perduda de la qual només ens resta l’argument i que té l’originalitat d’estar protagonitzada pel mateix autor. A l’obra, Cratí està casat amb la Comèdia, que se’n vol divorciar pel seu desaforat amor per Methe (l’embriaguesa). El papir amb la traducció pinçada va restar oblidat en una torre del barri d’Horta on estiuejava la família Rubió. En buidar la casa després de ser adquirida per un fons d’inversió indonesi per fer-ne pisos turístics, un jove estudiant de clàssiques militant de la PAH el va trobar dins una capsa de puros. La resta és història. Avui El Món d’Ahir es complau a oferir als seus lectors la traducció d’Antoni Rubió reproduint-la íntegrament, malgrat el seu to xaró i popular i algunes llacunes d’explicació incerta.  Situem-nos, doncs. Som pels volts del 420 aC a la ciutat d’Atenes. Cratí d’Atenes, pare de la comèdia antiga, flagell dels poderosos, poeta borratxo i colèric (l’obra del qual no ens ha pervingut més que a través d’alguns fragments), és mort. La sàtira, amenaçada per la correcció política i la raó d’estat, es troba en perill. Dos actors veterans, col·laboradors de Cratí, anomenats Paleoclimen i Metarsi, acompanyen un adolescent aspirant a comediògraf, el jove Filògelos, tornant del funeral del mestre, i fan cap a una taverna.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Humor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca