Josep Maria Sans i Travé
Els templers, un escàndol interessat
ES CONEIX COM A «PROCÉS CONTRA ELS TEMPLERS» la sèrie d’actuacions que, iniciades pel rei de França Felip IV el Bell el 1307 amb la detenció dels templers del seu regne, i seguides pel papa Climent V, desembocaren en la supressió de l’orde del Temple durant la celebració del concili de Viena del Delfinat l’any 1312. Aquest orde —creat a Terra Santa l’any 1120 amb la missió inicial d’ajudar els pelegrins cristians, i posteriorment de defensar els territoris de l’antiga Palestina conquerits a la primera croada (1096-1099)— al llarg de gairebé cinc anys va ser objecte de falses acusacions, persecució, empresonament rigorós, tortures… Alguns dels seus membres fins i tot van ser cremats a la foguera i d’altres, certament pocs, van acabar les seves vides a la garjola. Tot coronat amb el sacrifici i mort la nit del 18 de març de 1314, a París, del màxim responsable de l’orde, Jacques de Molay, i de Geoffroy de Charney, el preceptor de Normandia, perquè al darrer moment, en contra del que havien pactat, van defensar la bondat de l’orde i l’honestedat de les seves actuacions.
Una de les causes que va incidir més en l’inici del procés va ser el desprestigi que, després de la caiguda l’any 1291 de Sant Joan d’Acre, va afectar els ordes militars en general i sobretot els templers i els hospitalers, els màxims garants de la defensa de la Palestina cristiana. La impotència d’aquests dos ordes davant l’islam va motivar dures crítiques, tant en el si de l’Església com en el món laic. Els eclesiàstics maldaven per unir els diversos ordes militars en un de sol que, sota l’autoritat i direcció del papa, continués la tasca de mantenir els enclavaments occidentals de l’Orient, mentre que els segons blasmaven i censuraven el desori i desgavell de les seves actuacions, fins i tot dedicant-los escrits de descrèdit i poesies satíriques i burlesques.
