Montse Juvé Udina
En veurem de tots colors
VIVIM IMMERSOS i envoltats de color. El color ens permet distingir formes, objectes i espais; transmet sentiments, emocions, idees, conceptes, valors; ens ajuda a entendre el món i les coses.
El llenguatge del color és imprecís i ambigu. Implica un seguit de codis condicionats per la cultura, el context històric, la llengua, l’experiència individual i la memòria col·lectiva. Aquests codis poden representar categories socials, creences religioses, valors ideològics, polítics, econòmics i culturals; denotar sensacions, condicions o situacions vitals; informar, alertar, obligar, prohibir, exhortar.
Fet i fet, els colors són entitats simbòliques carregades de significats complexos, variables, juxtaposats o, fins i tot, ambivalents. Tot seguit, en fem un repàs.
El blau és el color que més agrada i el que més gent declara tenir com a preferit. En el món occidental, el blau s’associa amb valors, qualitats i emocions positives. És sinònim d’amistat, lleialtat i fidelitat (en anglès, per exemple, l’expressió true blue designa una persona ferma en els compromisos i fidel fins al moll de l’os). Denota salut i frescor. És símbol de confiança, veracitat, estabilitat i seguretat.
És el color representatiu d’organismes internacionals; el més utilitzat en la simbòlica d’institucions educatives i sanitàries, empreses tecnològiques, automobilístiques i de comunicació; el més corrent en la imatge d’aigües, productes frescos, de neteja i higiene. Ben mirat, un 90% de les marques registrades al món empren el blau com a color corporatiu i en els seus logotips.
El blau és usat com a distintiu d’informació veraç en protocols informàtics i de comunicació en xarxa. En senyalística, el blau és un indicador d’informació, en el codi de trànsit viari s’empra per comunicar obligació. En l’àmbit polític, el blau identifica conservadors i partits dretans.
Fora del món occidental, el blau no gaudeix de la mateixa reputació. A l’Índia, per exemple, es creu que atrau la desgràcia, es considera un color abjecte, representatiu dels sudra —els intocables—, que conformen la casta més baixa de l’ordre social, i sovint és associat a un estat de dol. Durant molt temps, també va ser el color del dol a Turquia, a l’Àsia central i al Carib. Al seu torn, velles creences xineses adverteixen que el blau anuncia la mort, convoca els espectres dels difunts i causa turments. Per als hopi i altres cultures ameríndies, el blau també és presagi de mort i desencadenant de desgràcies. Els aborígens australians l’aparellen amb la discòrdia i la brega.
