Joan Fontcuberta
Estat de pandèmia: el somriure de les pantalles
UNA IMATGE DE LA MARE DE DÉU de Montserrat i al costat una foto porno. Dit sense embuts, és una juxtaposició amb tots els números per esdevenir un acte de provocació. La Moreneta apareix al seu emplaçament habitual al monestir, en una vista lleugerament contrapicada, la perspectiva que en solen tenir els visitants. Podria ser fins i tot una postal, però algú hi ha afegit un emoticona groga, una cara somrient i de galtes vermelles. A la casella contigua, baixant en diagonal, una imatge d’un arc de Sant Martí i una inscripció que diu «Ànim» amb lletres molt grosses. I tot seguit la foto porno: tres corpulents i musculats xicots negres, dempeus i nus, que envolten una noia rossa, també nua, asseguda a la gatzoneta al mig del grup. Tots es cobreixen el nas i la boca amb una mascareta sanitària: és temps de pandèmia i la intimitat del fornici no pot ser una excusa per baixar la guàrdia. Cal destacar que alguna ànima caritativa ha tapat els mugrons de la noia amb gomets de maduixes i els descomunals cigalots dels xicots amb un gomet d’albergínia per al de l’esquerra i un de pebrot per al de la dreta (el del mig no necessita assignació d’hortalissa perquè ja queda tapat per la noia). Els genitals no són a la vista i l’escena resulta, encara que força ridícula, relativament púdica per als estàndards del gènere.
No cal recórrer al semiòleg de capçalera per treure punta a la situació. Segur que una escriptora com l’Empar Moliner l’espremeria a fons. El sagrat versus l’execrable, la virtut versus l’obscenitat, l’esperit versus la carn, la serenitat versus l’arravatament, l’ascesi versus la concupiscència, la castedat versus el plaer… Per poc que hi pensem, la càrrega simbòlica de les dues imatges genera un munt de contrastos entre la correcció i l’escatologia. Però sobrevolant aquests significats plana sempre l’estampa d’una afable verge negra contemplant impertèrrita tres fogosos cavallers del mateix color a punt de demostrar el que les fantasies eròtiques atribueixen a la seva negritud. I tot plegat enllaçat per un crit que dona ànims perquè cap dels protagonistes no defalleixi en l’exemplar empresa. Bé que potser són ànims adreçats només als sementals perquè no se sentin intimidats per la sacrosanta figura de la Mare de Déu, o, a l’inrevés, adreçats només a la Mare de Déu perquè passi per alt el pecat de luxúria que està a punt de presenciar.
