Ets un cínic! - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Antonio Baños

Ets un cínic!

The Metropolitan Museum of Art, Nova York

SER CÍNIC NO ESTÀ BEN VIST. Almenys dir-ho obertament, és clar. Un cínic no té bona premsa, tot i que el món en va ple. Com tampoc en té gens el fundador del cinisme, Diògenes de Sinope. De fet, aquest filòsof carrega una creu (estigma, es diu avui) doble. Pel nom de la seva escola i per una síndrome que bàsicament els mitjans moderns li han associat i que representa tot el contrari del que és la vida i obra del grec. 

De fet, Diògenes ha tingut tanta mala sort que fins i tot la seva obra s’ha perdut i la seva biografia més extensa ha quedat en mans d’un altre Diògenes, dit Laerci, que uns cinc-cents anys després del nostre va recollir rondalles i històries que corrien per Grècia no sabem si en forma de document o de llegenda. Així que del Diògenes original no ens en queda res. Ni la seva Politeia, ni les tragèdies satíriques que suposadament hauria escrit com a burla dels grans tràgics. Res. Cap text atribuïble, cap gran tractat. Cap poemari incendiari. Queden, això sí, els seus acudits, les bromes (khreíai), una mena de faules amb rerefons moral, jocs de paraules i resolució ambigua que es van forjar en el període hel·lenístic. Res de sòlid, res que els acadèmics puguin estudiar de primera mà. Res, doncs, que puguin respectar.

 I per això, comparat amb el seu enemic Plató, Diògenes ha passat per la història fent via pels marges, per l’anecdòtic. En part, perquè el mateix Plató abominava d’un pensament còmic i, en part, perquè el seu missatge es pot associar amb tota mena d’ideologies insurgents, dissolvents i poc obedients. Alguns autors sí que van provar de reivindicar la vida i el pensament del nostre heroi, tot i que la seva fortuna ha estat, també, limitada: Nietzsche, per dir-ne un, va acabar abraçat a un cavall en una plaça de Torí i la seva filosofia ha patit les inclemències del segle XX de manera ambivalent. Peter Sloterdijk i Michel Onfray ja van reivindicar els cínics al segle passat, insistint en la diferència que fa l’alemany entre kynismus (l’escola filosòfica) i zynismus (el desmenjament moral).

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!