Genealogies de la imatge - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Joan Fontcuberta

Genealogies de la imatge

© Joan Fontcuberta

POT SER QUE EL SANT SUDARI DE TORÍ sigui el mite fundacional de la fotografia, i d’arguments no en falten. Es pot defensar igualment que la fotografia no és més que una derivació del mirall: és un mirall «congelant» que petrifica com la mirada de la Medusa. Una petrificació que també fa pensar que la fotografia deu més als fòssils que a la pintura, perquè es tracta de la simple acció del temps combinada amb algunes propietats de la natura. Però en aquesta genealogia cal parar esment a altres agents que mereixen ser reconeguts, si no per una paternitat directa, sí per haver contribuït decisivament a la feliç concepció. Alguns d’aquests agents apareixen als annals de la protofotografia; d’altres, en canvi, siguin personatges o corrents de pensament, gairebé no han estat tinguts en compte. Examinem-ne alguns casos.

Format com a metge, Charles-François Tiphaigne de La Roche (1722-1774) va ser un escriptor francès, les novel·les utòpiques i contrautòpiques del qual s’inscriuen en els dos grans moviments intel·lectuals del segle XVIII: el racionalisme i l’il·luminisme. Combinen així consideracions de caràcter científic amb consideracions cabalístiques, màgiques o fins i tot hermètiques. Tiphaigne de La Roche va ser un visionari que va anticipar nombrosos invents socials i científics. A l’obra titulada Giphantie (1760) —un anagrama del seu nom— descriu la fotografia gairebé set dècades abans que Nicéphore Niépce n’anunciés el descobriment el 1827. En el fil del relat, un huracà transporta l’autor a un indret anomenat Giphantie, un domini meravellós enclavat al cor de l’Àfrica, on habiten els «esperits elementals». Allí, el prefecte d’aquesta comunitat mostra al visitant alguns dels avenços aconseguits, entre els quals hi ha un procediment que permet fixar les imatges produïdes per la llum: un llenç, prèviament recobert amb una substància especial, capta i enregistra l’espectacle que se li presenta al davant. Després de passar per una cambra fosca en què el recobriment se solidifica, el resultat és una reproducció exacta del subjecte al qual el llenç ha estat exposat, com si un mirall n’hagués encapsulat el reflex amb precisió. Després tots dos personatges visiten una galeria decorada amb aquestes imatges «fotogràfiques», cosa que dona peu al guia per exposar una visió general de la història de la humanitat i de l’estat de la ciència.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!