Jordi Avià i Joan-Marc Passada
Geopolítica en colors
TOTHOM CONTRA LES BANDERES! A la foguera! Que si són una rèmora del passat, que si una cosa rància, casposa, que si… Ecs! Bé, excepte la bandera gai i la palestina. Ah! I la bandera pirata, la preferida del meu fill. ¿Les altres? Red flag! Però… ¿i a la inversa? La bandera del meu país, la del meu equip, la del meu poble, la del meu barri, la del meu llagut, la que duc al cor. Banderes al vent! Bandera meva, t’estimo!…
És evident que les banderes desperten adhesions o rebuigs de manera molt variable, segons l’àmbit cultural. Potser per això, alguns països que es defineixen com a democràtics són molt recelosos amb la seva bandera i en prohibeixen, restringeixen o reglamenten estrictament l’ús civil: des de la manera com es plega fins a quina fusta concreta s’ha d’usar per cremar-la quan s’ha fet malbé. Ara bé, també en altres llocs, com Catalunya, la reglamentació és o bé laxa o bé inexistent. En qualsevol cas, agradin o no, amb més o menys normes, trobem banderes per tot arreu: hotels, institucions, etiquetes de roba… Voleiant a les manifestacions! I també allà, flàccides, fent de teló de fons en la trobada de dos mandataris. De tan presents i eficients com són, comunicativament, sovint passen inadvertides i esdevenen banals. Però a banda d’aquests usos i costums, de fílies i fòbies, la vexil·lologia, que és la disciplina auxiliar de la història que estudia les banderes, ens parla de geografia i de geopolítica. I això vol dir parentescos i projeccions ideològiques prou variades. Vegem, a continuació, quatre famílies de banderes provinents de quatre continents.
