Toni Soler

Geosàtira

Staatsbibliothek zu Berlin / Wikimedia Commons

Un dels grans enigmes històrics de la cartografia és el cèlebre mapa del cap de bufó, imprès a finals del segle XVI, possiblement als Països Baixos, i d’autor desconegut. El mapa del món hi apareix inserit en la testa d’un bufó, amb els seus picarols i tot, i la imatge s’acompanya d’aforismes clàssics sobre l’estupidesa i l’arrogància de la humanitat. És el primer mapa satíric de la Història, i és un mapa total: hi surt tot el món conegut, sense excloure cap territori; tot el planeta resumit en el cap d’un bufó, és a dir, la humanitat com una gran pallassada, com una broma universal. Un punt de vista d’una modernitat i audàcia sorprenents, que segurament expliquen les reserves del seu autor per signar-lo.

En temps posteriors hi ha hagut més mapes humanitzats, en els quals s’utilitza la prosopopeia, és a dir, l’atribució de característiques humanes a éssers irracionals, objectes o fenòmens naturals. La humanització dels territoris és un fenomen que apareix en paral·lel al sorgiment de tribus, comunitats i nacions. El país esdevé la terra dels pares, la pàtria, i aquest sentiment facilita la identificació entre l’individual i el col·lectiu. Com a part d’aquest procés d’identificació de cada país amb un organisme viu, els cartògrafs van començar a superposar imatges humanes o animals damunt dels mapes. Era qüestió de temps que no se’n derivés una intenció humorística.

L’edat d’or dels mapes satírics va arribar a la segona meitat del segle XIX, especialment a Europa, quan la premsa s’afartava de parlar de contenciosos territorials o de rivalitats imperialistes. Per als dibuixants d’acudits gràfics era molt útil i eficaç utilitzar els mapes com a escenari humorístic. La frontera franco-alemanya sempre és l’epicentre d’una batussa entre figures humanes contorsionades, on cada país és un personatge que mira de fer-se lloc en els capriciosos límits del seu territori, mentre el gegant rus —sovint un pop, o un os a punt d’abraçar la seva víctima— s’ho mira tot des d’una rereguarda amenaçadora. Els mapes satírics van proliferar a la premsa en períodes bèl·lics o prebèl·lics, sovint amb finalitats propagandístiques. En acabar la Primera Guerra Mundial, la seva esplendor va començar a decaure i van passar de moda; se’ls considerava una forma naïf de satiritzar les relacions internacionals.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Humor".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca