Gramàtiques de l'anomalia - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Joan Fontcuberta

Gramàtiques de l’anomalia

Cortesia de Charles Carcopino

UNA INTERPRETACIÓ TÒXICA de la diversitat ens indueix a considerar l’altre o bé com un bàrbar o bé com un monstre. Bàrbars i monstres han estat figures alhora temudes i menyspreades des de temps remots. El bàrbar és l’estranger, aquell que no pertany a la nostra comunitat, el salvatge a qui situem per sota dels valors de la nostra civilització. El bàrbar remet a l’inferior, mentre que el monstre remet al diferent. Acceptar que la monstruositat és una categoria que es basa en la diferència i que la diferència resulta enutjosa o fa por, no sempre queda ben recollit en els usos habituals d’aquest terme. Les definicions de monstre que dona el diccionari són les següents: 

1. Ésser fabulós que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i de bèstia, o de dues o més bèsties diferents. 

2. Persona, animal o fetus de conformació contrària a l’ordre natural. 

3. Ésser d’una grandària extraordinària. 

4. De proporcions extraordinàries. 5. Persona d’una excessiva lletjor, deformitat, dolenteria, crueltat.

 Com veiem, hi ha dos criteris principals: per una banda, la relació respecte a l’«ordre natural», i per l’altra, una qüestió d’excés i desproporció. 

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!