Jordi Bernadó
Happiness. Ways of living
La pregunta per la felicitat és a l’epicentre de l’imaginari col·lectiu. En els contextos més diversos, la felicitat emergeix com a objecte de desig i com allò que dona propòsit i sentit a la vida. Tot i així, no sabem què s’amaga rere aquest objecte de desig.
El filòsof Immanuel Kant, que situava la felicitat individual fora del domini de l’ètica, sostenia que «ser feliç és necessàriament l’anhel de tot ésser racional però finit, i per això és un fonament determinant inevitable de la seva facultat de desitjar». Hi afegia, però, que el concepte de la felicitat era tan difús que «malgrat que tothom desitja assolir-la, ningú pot dir de manera determinada i d’acord amb un mateix què vol i desitja amb propietat».
Ara, l’apropiació de la felicitat per part del discurs polític i publicitari posa en relleu l’existència d’una aclaparadora obligació cultural de ser feliços, una obligació que, al seu torn, genera un seguici d’infelicitats silencioses i, per tant, doblement infelices.
El projecte que presentem, Happiness. Ways of living, neix de la necessitat de reformular la idea de felicitat imperant, de la urgència ja no de tornar a la pregunta inicial —si som feliços— sinó de com podem trobar la manera de ser-ho, que és una altra forma de preguntar-nos com habitem el món, en quines petites —i grans— coses entreveiem allò que els grecs van ano- menar eudaimonia.
