Antonio Baños
Harlem Renaissance: inventing the new negro
ERA EL 20 DE JUNY DEL 1929. Per a Nova York, hem d’admetre-ho, un any amb dues cares. Sí que és cert que a l’octubre la borsa es va desplomar, va arruïnar l’economia del món i va portar la fam i la guerra, i diuen que alguns milionaris embrutant el paviment, però no és menys cert que aquell dia de primavera al Connie’s Inn del 2221 de la Setena avinguda amb el carrer 131 la ciutat va poder descobrir per primera vegada el més gran prodigi del jazz, l’home que va canviar la ciutat, la cultura afroamericana i va donar múscul i orgull a un barri que va esdevenir nació-estat. El lloc era Harlem i el músic un pobletà de Nova Orleans anomenat Louis Armstrong.
Armstrong, fill d’una prostituta, repartia carbó per les cuines dels pitjors barris de Nova Orleans. Per vendre el gènero tocava una corneta. Els seus pulmons i la seva velocitat aviat el van portar a fer-se trompetista d’una nova música que naixia amb el segle: el jazz. L’amo de l’escena musical de Nova Orleans era Joe «King» Oliver. Ell va convèncer el rústic trompetista de viatjar al nord. Allà on hi havia feina, on la segregació no era legal.
Armstrong, amb un frac d’enterrador llogat, va agafar un tren i se’n va anar al nord. Era el que es coneixia com la Gran Migració.
LA GRAN MIGRACIÓ
Tomorrow,
I’ll be at the table When company comes. Nobody’ll dare
Say to me,
«Eat in the kitchen»
Langston Hughes, I, Too
* L’autor us proposa un recorregut musical paral·lel a la lectura de l’article. Per accedir-hi, escanegeu aquest codi amb l’aplicació d’Spotify
