Anna Juan Cantavella
Hi havia una vegada…: la literatura infantil, entre la domesticació i la rebel·lia
«NO HI HA MILLOR DOCUMENT QUE LA LITERATURA INFANTIL per descobrir la forma com una societat desitja veure’s a si mateixa», assegura Teresa Colomer. ¿Per què? Perquè un dels propòsits de la literatura infantil sempre ha estat educar la infància, i, per tant, estudiant-la des d’aquest punt de vista, esta- rem estudiant també de quina manera la pensem, com ens agradaria que es comportessin els nostres infants i quins valors volem transmetre’ls. Partint d’aquesta idea de la professora Colomer, els llibres infantils ens ofereixen pistes per analitzar no només la literatura i el món infantil, sinó a nosaltres com a societat.
En aquest article parlarem breument de les relacions entre literatura i infància, i posarem el focus en algunes obres emblemàtiques de la cultura occidental dedicades als infants. Peces que en el moment de la seva publicació van criticar i subvertir la idea més habitual d’infantesa, eixamplant-la cap als marges i oferint altres formes de concebre no només els nens, sinó també la literatura que se’ls destina. Això ens servirà per traçar una petita història —incompleta i fragmentària— de la representació de la infància a través dels llibres per a infants a Occident.
