Anna Oró
Històries de números: signes per calcular, per entendre el món i per evolucionar
La història dels números és, de fet, la història del pensament humà. I com tots sabem, el pensament no evoluciona de forma lineal, com una autopista recta, sinó a batzegades, amb avenços brillants i retrocessos foscos. Prepareu-vos, doncs, per a un viatge accidentat. Començarem amb coses que es poden tocar i acabarem capbussant-nos en l’abstracció més absoluta.
Sovint caminem pel món amb la tranquil·la certesa que entenem el que veiem. Fem un cop d’ull al rellotge i sabem que arribem tard. Mirem la bateria del mòbil i calculem quanta bateria social ens queda. Vivim immersos en una sopa numèrica, una matriu invisible que governa des dels nostres horaris fins a l’arquitectura dels ponts que creuem. Però, ¿ens hem aturat mai a pensar d’on surten aquests gargots? ¿Són naturals els números? ¿O potser són la ficció més gran que s’hagi inventat?
Per entendre aquesta història, ens hem de posar les ulleres de la semiòtica. Ferdinand de Saussure ens va regalar una definició preciosa d’aquesta disciplina: és l’estudi dels sistemes de signes. És a dir, l’estudi de com els humans ens hem posat d’acord per fer que una cosa (un so, un dibuix, un gest) signifiqui una altre cosa. És tot el conjunt del llenguatge verbal i el llenguatge no verbal. I els números són, sense dubte, el llenguatge no verbal més poderós que hem creat. Ens interessen, per damunt de tot, els efectes d’aquests signes en la societat. Perquè, com veurem, la societat emana de la matemàtica. ¿Exageració? Potser no tant.
