Hollywood i el vestidor infinit - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Àlex Gutiérrez

Hollywood i el vestidor infinit

Wikimedia Commons

«Ahir a la nit vaig somiar que tornava a Manderley…» L’heroïna sense nom de la pel·lícula Rebecca d’Alfred Hitchcock anava vestida amb una jaqueta de punt modesta, que volia subratllar la senzillesa del personatge. Coll en forma de caixa i renglera endreçada de botons nacrats, que refulgeixen si els toca el sol. Aquella peça de roba va quedar tan identificada amb la infeliç protagonista del film que, tant en català com en castellà, va passar a anomenar-se així, rebeca. La ironia rau en el fet que Rebecca no era pas el nom del personatge central, la Mrs. De Winter que interpretava Joan Fontaine, que duia la peça en qüestió, sinó el de la primera dona del seu marit, morta prematurament i que plana com un fantasma sobre la mansió on Hitch va ambientar aquella opressiva peça de cambra.

El jersei-jaqueta no deixava de ser un càrdigan o, com a mínim, aquesta és la denominació que se li havia donat en anglès —i que havia travessat fronteres lin- güístiques— en honor al militar James Thomas Brudenell, conegut com a Lord Cardigan i cèlebre per haver comandat una càrrega durant la guerra de Crimea abillat amb aquella capa exterior. Però la capacitat d’irradiació del cinema, al segle xx, ja era més gran que la de les gestes militars, així que el nom de rebeca es va convertir aquí ràpidament en sinònim d’aquell reforç tèrmic per quan encara no fa fred, però sí una mica de fresqueta.

Tot el film de Hitchcock és una lliçó sobre com convertir el vestuari en un personatge més.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!