Carme Torras
Humans i robots: ¿qui modela qui?
Les relacions que anem construint,
al seu torn, ens modelen.
Robert C. Solomon, The Passions (1976)
El filòsof feia aquesta afirmació referint-se a les relacions humanes: els pares, els amics, els professors, els companys de feina ens han fet com som. Podríem dir que som una xarxa de relacions i no seríem els mateixos si ens haguéssim relacionat amb altres persones. Doncs bé, ara que interactuem tant amb mòbils, tauletes i ordinadors en el dia a dia, les tecnologies digitals ens estan canviant la manera de pensar, d’actuar i de relacionar-nos. I en un futur ben proper els robots socials, que avui són objecte d’intensa investigació, sens dubte ens modelaran. Individualment i com a societat. En termes grandiloqüents, podríem dir que influiran de manera decisiva en l’evolució de la humanitat.
Però els robots són una obra humana —protestarem—, som nosaltres que els modelem. I és cert: els robots són un producte artificial en el sentit que tan bé va exposar el premi Nobel Herbert A. Simon a The Sciences of the Artificial (1968), són fruit de la imaginació humana i del gran desenvolupament tecnològic que ha propiciat. Els hem ideat i ens hi hem emmirallat, fins ara reflectien els nostres somnis i els nostres temors. Com un bumerang, ens retornaven el que nosaltres hi projectàvem. Ara els construïm i els dotem de cognició perquè interactuïn amb nosaltres. Hem arribat a un punt d’inflexió en la nostra història conjunta: els robots socials aprenen de nosaltres i al seu torn ens influeixen. El bucle es tanca i s’obre una nova era. Encara som a les beceroles, però l’acceleració tecnològica farà que tot evolucioni de pressa. Més val que posem fil a l’agulla i reflexionem sobre el tipus de robots pels quals ens volem deixar modelar.
